Platos de muestra! Estoy salvado.

Con la dificultad relativa que tiene saber que comer y el precio que tendrá la comida en los restaurantes aquí, una cosa que me ayuda mucho son los pósters con fotos y precios que tienen algunos restaurantes en la pared exterior. Además siempre ponen los mejores platos o los más baratos para que te animes más a entrar y normalment acabo comiendo algo de ahí si entro por este motivo. Pero el no va más y que para mí es de lo más útil son los platos de muestra de plástico. Ya había leído sobre ello en Japón hace tiempo y aquí no sabía que existía pero lo hay y yo encantado.

Comida de plástico en Japón

Estos platos son un réplica de los que hacen en el restaurante. Tienen muy buena pinta, incluso a veces supera al de verdad (ya sabemos que la propaganda siempre parece mejor que el producto) y va muy bien para identificar que lleva cada plato (se esfuerzan en mostrar todos los ingredientes aunque luego en las sopas está todo en el fondo jijijiji) y normalmente viene indicado el precio al lado. Aquí podeis ver un par de ejemplos.

 

Un sitio curioso que encontré y con algo de gran utilidad, fue en un centro comercial donde tenían una planta entera llena de restaurantes como en módulos uno al lado del otro. En el centro había unas grandes vitrinas donde había un número ingente de platos de plástico con el nombre, el precio y clasificados por restaurantes, así vas a las vitrinas escoges plato y ya sabes donde ir.

Podéis leer más sobre los platos de plástico en Corea en:
Comida de plástico

Consigna 2.0 (ni claueta ni moneda)

Avui he utilitzar la típica consigna que et pots trobar a Seül. Les havia vist vàries vegades però fins ara no l'havia trastejat. Vaig a explicar com funciona.

Primer has d'escollir entre 'depositar' i 'retirar' (si tens algo deixat dins). Quan li has dit que vols deixar les teves coses la màquina et demana el número de telèfon. Oh! quant de temps sense que 'algo' del gènere femení (LA consigna) em demani el telèfon... Quan has escrit el teu número t'arriba un missatge amb un codi de quatre xifres que has d'introduir. Llavors apareix un esquema de totes les taquilles dient quines estan lliures i quines no. Quan has escollit la que vols has d'escriure un 'password' i repetir-lo, doncs la màquina et diu que no es fia de tu i vol comprovar-ho que t'ha quedat clar. Si ho has fet correctament s'obra la taquilla seleccionada i ja pots deixar les coses.

Per retirar les coses has d'escollir a la pantalla inicial que vols treure les coses i llavors, després de dir quina taquilla era la teva, has d'introduir el 'password' prèviament seleccionat. Si ho has fet bé la taquilla s'obre i ja pots agafar les teves coses. Si t'has equivocat de 'password' o l'has oblidat no sé ni vull saber que has de fer, però suposo que te la reenviarà al mòbil que has posat abans o algo així.


Abans només havia vist aquestes consignes al metro. La que he utilitzat avui estava al Museu d'Història de Seül (frisava per anar-hi i avui tenia unes horetes lliures). Després de deixar la carpeta i la bossa que portava m'he dirigint cap a dins més pintxo que en pantxo fins que el de seguretat de la entrada m'ha parat i m'ha dit: 'Mondays museum closed'. Estava, clar, si un dia tancaven havia de ser el que jo escollís (pensava que era els diumenges, doncs un museu que vaig anar posava que tancaven lo dia del sinyor...). Pel que només he utilitzat un parell de minuts la consigna, però ja se com va per la propera. Per sort, al voltant del museu hi havia monuments, escultures i estàtues i he pogut perdre una mica el temps per allà.

Aquí la gent sempre porta el carregador i alguna bateria extra al damunt (endollen el mòbil per tot arreu). A part de per ser uns addictes als 'smartphones' ja fan bé si per coses com aquestes has de fer-lo servir i no vols que t'agafi amb els pantalons baixats, vull dir, amb la bateria gastada.

Left-luggage 2.0 (no coin, no key)

Today I've used the usual left-luggage (I don't know if that is correct in english, translator said) that you can see in Seoul to left your stuff in. I had seen several times, but since now I hadn't used it. I'm going to say how them works.

First you have to say if you want to 'deposit' your stuff or 'remove' (if you deposited before). When you say you want to deposit things the machine asks for your telephone number. Are you flirting with me, machine? When you write your telephone number you receive a message with 4 numbers code. You have to write it then it appears an scheme of all the free boxes and you chose one. Then you have to set a 'password' and repeat it (the machine laughs a bit at you for being human and not trusting you remembering it or writing it as you thought) and the box you selected gets open.

To get your stuff back you have to choose 'remove' at the starting screen. Then you select what box you had and insert the 'password'. If you insert the correct password the box gets open and you can get your things. If you don't insert the correct 'password' I don't know how to proceed and don't want to have to know never (I suppose it will send the password to your phone or something like this).

Before I had just seen that left-luggages in the subway. The one I've used today it was at the Seoul History Museum, as I had some free hours and wanting to visit it. After I've let my stuff there and entered the museum the entrance guardian has told me mondays museums are closed. Obvious, what day was going to choose Kilian if not the closed one... So, I've used that left-luggage as two minutes, lol. Luckily there were some statues and things to see around the museum and I could spend some time there...

Here people is always carrying the phone charger and some extra batteries. They are addicted to smartphones but also if for things like this is needed better not getting out of battery!

Consigna 2.0 (ni llavecita ni moneda)

Hoy he utilizado la típica consigna que te encuentras por Seúl para dejar tus cosas. Las había visto de pasada varias veces, pero hasta el momento no las había toqueteado. Paso a describir su funcionamiento.

Primero te da a escoger entre 'depositar' y 'retirar' (si ya tenías algo dentro). Una vez le das a depositar te pide el número de teléfono. ¿Para qué quiere esta máquina mi teléfono? Yo sólo quiero dejar mis cosas, no una historia de amor con un cacharro. Cuando lo pones te envía un mensaje con un número de cuatro cifras. Una vez lo introduces te sale un esquema de todas las taquillas diciendo cuales están libres y cuales no para que escojas una. Una vez la escoges te pide un 'password'. Cómo la máquina desconfía de los cortos de los humanos te hacer repetir el 'password' y si lo has introducido correctamente se abre la taquilla seleccionada.

Para sacar las pertenencias hay que escoger 'retirar' en la pantalla inicial y te pide el 'password' que has introducido antes. Si es correcto se abre la taquilla y ya puedes llevarte lo dejado.

Hasta el momento, que me haya fijado, las había visto en las estaciones de metro. La que he utilizado hoy estaba en el Museo de Historia de Seúl, pues tenía varias horas entre dos compromisos y he decidido ir, frotándome las manos de camino. Después de dejar mis cosas he entrado al museo y lo primero que me han dicho: 'los lunes los museos están cerrados'. Pues eso, que día iba a ir el Kilian sino un lunes... Por lo tanto la he utilizado como dos minutos, jijijiji. Por suerte alrededor del museo había esculturas, estatuas y monumentos y me he entretenido un buen rato.
 
Aquí va todo el mundo con el cargador del móvil encima y baterías extra cargadas. Y a parte de por ser unos adictos al 'smart phone' no me extraña, porque si para cosas así se va necesitando, que no se te quede sin 'battery'!

Refrescs! (1)

Aquí moltes coses normals són ‘una aventura’ al combinar la falta de coneixement de l’idioma amb la total diferència respecte al que conec. Així, per exemple, per anar a menjar deambulo una bona estona mirant pels restaurants (sort que està ple) fins que veig algun que per tenir fotografies amb els preus puc minimitzar el factor sorpresa (perquè sorpreses he tingut tant amb el preu com amb el menjar). Això de deambular cada cop menys, doncs començo a conèixer com es diuen i s’escriuen alguns plats, però al principi em tirava una bona estona cercant, i també perquè de quant en quant arriscar mola (sort que m’agrada tot).

Una altra cosa bastant  graciosa és anar a comprar al supermercat, doncs vaig amb la intenció de comprar milers de coses i surto amb les mans quasi buides per no conèixer ni saber identificar més que un 10% de les coses (amb menció especial al tema salses!).

Amb una cosa que m’he posat a tafanejar als supermercats és amb les begudes. Hi ha gran quantitat de begudes totalment diferents i sempre que hi vaig agafo alguna per tastar. Aquí presento alguns exemples.

Vitae 500. Beguda de vitamina C. Això ho anuncien com una beguda energètica. L’ampolla és bastant petita (120ml) i de vidre i és una beguda barata. Té gust de xarop i no dels bons, com una mena de Red Bull esbravat amb gust final a ginseng amarg . Vaig comprar dues ampolles la primera setmana i la segona encara està a la nevera, per a que us feu una idea de lo fan que m’he fet.

Refresc de raïm (i no és ni vi ni most). Beguda dolça amb bon gust afruitat, però el raïm no el noto gaire. Està bona.

Beguda de brot de pi. Aquesta quan la vaig veure la vaig pillar ipso facto, doncs algo així no podia deixar de tastar-ho.  Si voleu saber a que té gust agafeu unes fulles de pi ben carregadetes de resina, poseu-vos-les a la boca i mastegueu. Haveu imaginat bé, no està gens bo. No enganya gens ni mica, té gust al que diu. I no decepciona gens ni mica, està tan dolent com sembla. He vist gent pel carrer més d’una vegada bevent això, pel que suposo que té un bon èxit.

Milkis. Uff, difícil d’explicar. Seria soda (Sprite) amb llet. El color és bastant sospitós del que espera al sabor (s’assembla a un xarop de calci que bevia quan era petit). Una i no més! Com diu en anglès: ‘una nova sensació de beguda de soda’ però els hi ha faltat dir que la sensació no és gaire agradable, jijiji. També he vist bastanta gent bevent això pel carrer, i és lo pitjor, perquè t’esperes que estigui bo...

Refresc de préssec. Aquesta té un bon gust a préssec de veritat i és molt refrescant. M’agrada i me l’he comprat vàries vegades. També ho he vist bastant pel carrer.

He deixat la millor pel final, doncs és la meva favorita. Beguda d’ÀLOE VERA. La primera vegada que la vaig veure la vaig agafar amb desconfiança i la vaig tastar amb expectativa bastant negativa i em va sorprendre doncs està boníssima! A més porta trossos d’àloe vera de veritat i és molt refrescant i dolça.

Hi ha una gran quantitat més de begudes estranyes. Continuaré investigant i ja aniré explicant el que trobo (algunes prometen de veritat).