A Corea l'esport més popular és el beisbol. A
la televisió cada dia donen partits i programes de beisbol i sempre ho
tenen posat a la tele en bars i restaurants quan estan jugant. També pots veure la gent mirant els partits al mòbil a tot arreu.
 |
| Hyu-Jin Ryu, ídlo nacional que juga a Los Ángeles Dodgers |
Jo de petit (de jove ^^') vaig jugar a beisbol al Gavà, l'equip del meu poble. No
és un esport gens popular a Espanya, però al Baix Llobregat (la
meva comarca) hi ha diversos equips i és una mica més conegut. També hi ha hagut una mica de tradició a la meva família, doncs el meu pare i els meus oncles també van jugar de joves .
Al arribar a Corea aig recuperar una mica el gust pel beisbol, em portava
vells records i, a més, a la televisió, és l'únic que puc arribar a
entendre jijijiji...
Doncs el dissabte passat vaig anar a un partit de beisbol. Els LG Twins (locals) contra els Nexen (visitants). Vaig veure un anunci a internet per a estrangers que es volguessin apuntar al partit i vaig aprofitar per anar-hi.
 |
| Estadi de beisbol de 'Sports Complex' |
Érem: l'organitzador (nascut i criat a Xile de pares coreans, pel que
sentir-lo parlar era molt graciós) i tres nord-americans, un de pares
mexicans, un altre de pares guatemalencs i un d'Ohio, a més de mi,
pel que parlàvem en castellà 4 dels 5. L'entrada costava 12.000 wons (uns 8 €), molt més barata que una entrada per veure el futbol a Barcelona.
El partit va ser entretingut a partir de la quarta entrada, quan els llançadors començaven a estar cansats i es batejava més. Al
final van guanyar els Nexen (es suposa que nosaltres anàvem amb ells
per estar asseguts a la zona dels aficionats d'aquests) per 4 a 0.
Però el més remarcable de tot va ser l'afició. Ja m'havien explicat peculiaritats de l'afició coreana, però com sempre per molt que t'expliquin, quan ho veus en viu fa més gràcia. Mentre un equip batejava els aficionats d'aquest equip no deixaven d'animar (crec que estaven més pendents d'animar que del partit) i els de l'altre equip quedaven en silenci excepte quan hi havia algun eliminat. I quan canviava l'equip que batejava també canviava l'afició que animava. En cada canvi sortien les Cheerleaders dels dos equips a les plataformes que tenien al costat de la seva afició i mentre es desenvolupava el joc hi havia un element (entre graciós i ridícul pels seus moviments) a la plataforma fent coreografies i dirigint els càntics del públic. Els dos equips van animar durant tot el partit, fins i tot l'afició de LG cap al final partit quan la derrota era més que clara. I tot malgrat estar plovent, amb un impermeable al Port Aventura tot s'arregla.
Però el més remarcable de tot va ser l'afició. Ja m'havien explicat peculiaritats de l'afició coreana, però com sempre per molt que t'expliquin, quan ho veus en viu fa més gràcia. Mentre un equip batejava els aficionats d'aquest equip no deixaven d'animar (crec que estaven més pendents d'animar que del partit) i els de l'altre equip quedaven en silenci excepte quan hi havia algun eliminat. I quan canviava l'equip que batejava també canviava l'afició que animava. En cada canvi sortien les Cheerleaders dels dos equips a les plataformes que tenien al costat de la seva afició i mentre es desenvolupava el joc hi havia un element (entre graciós i ridícul pels seus moviments) a la plataforma fent coreografies i dirigint els càntics del públic. Els dos equips van animar durant tot el partit, fins i tot l'afició de LG cap al final partit quan la derrota era més que clara. I tot malgrat estar plovent, amb un impermeable al Port Aventura tot s'arregla.
Aquí podeu veure les Cheerleaders en acció:
