Gelats!!!

Jo pensava que com l'hivern fa tant de fred a Corea els estius serien fresquets, però pel que sembla fa una xafogor infernal. Per sort hi ha supermercats amb gelats per tot arreu i normalment són barats costant 1000 o 500 wons (1000 wons = 70 cèntims). 

El meu gelat preferit és un de 500 wons de 'dulce de leche. Però he trobat alguns força estranys. Cal destacar, entre els que he provat, el gelat en ampolla i el gelat en condó...

Gelat en ampolla.
Mentre toquetejava els gelats per veure quin agafava vaig notar un tacte estrany i, per variar, vaig agafar-lo per veure que era. Al obrir-lo em vaig trobar amb una ampolla de plàstic plena de gelat de xocolata. S'ha d'anar prement per a que vaig sortint, cada vegada més fàcilment al anar-se desfent.

 

Com va ser una experiència estranya (tot i que el xocolata estava bo) vaig decidir no comprar-me'l més, però clar, vaig trobar la versió Barça i vaig caure de nou.

Gelat en condó.
Em va passar el mateix un altre cop. Rebregant els gelats per veure quin pillava vaig notar un estrany, com si fos una gominola gelada pel tacte que tenia. Així que cap a tastar-lo! Al obrir-lo em vaig trobar amb un condó ple de xocolata...

El primer que vaig pensar va ser: i això com s'obra? Al veure les instruccions de consum vaig veure que s'havia de tallar la punta... Qui no porta unes tisores al damunt per si ha de menjar-se un gelat en condó! Vaig començar a mossegar la punta fins que li vaig fer un foradet. Però al haver estar toquetejant tota la estona per obrir-lo s'havia desfet una mica i va començar a sortir el xocolata sense parar per la pressió del condó. Vaig haver d'estar llepant-lo sense parar fins que es va acabar, pel que la experiència entre això i la vergonya aliena de tenir un condó a la meva boca, va ser psicològicament dura.

Ice cream!!

I thought that as it winter is very cold in Korea it summer is fresh, but it seems that summers here are like hell. Luckily there are supermarkets with ice creams everywhere and usually are cheap, as them cost 1000 won (about 70 cents) or 500.

My favorite is a 500 wons 'dulce de leche' ice cream. But I found some that are weird. Among them I have to mention the ice cream in bottle and the ice cream in condom ...

Ice cream in a bottle.
While I was choosing an ice cream to eat I noticed an strange touch and of course I picked it. When I opened it I found a plastic bottle filled with chocolate ice cream.

 

As it was an strange experience (but good chocolate taste) I decided not buying it more, but they touched my heart with a Barça version, so I had to buy again ^^.

Ice cream in a condom. 
It happened again, when I was choosing an ice cream I noticed something strange and picked up it again (I never learn of my mistakes!). I thought it would be kind of cold jelly by its touch, but when I opened it I found a condom filled with chocolate.

First I thought it was: how I open it? In the packaging said I had to cut it, but usually I don't have scissors on me, so I started to bite it until I did a little hole. But, as I had been handling to open it, it was becoming unfrozen. So as the hole appear the chocolate started to go out non-stop so I had to be licking on it all the time and the situation was a little embarassing (Look at this foreigner! He is eating the ice cream anxiously). A hard psychologically experience.

¡Helados!

Yo pensaba que como en invierno hacía mucho frío en Corea los veranos serían fresquitos, pero por lo visto hace un bochorno infernal. Por suerte hay supermercados con helados por todas partes y normalmente son baratos, pues valen o 1000 wones (unos 70 céntimos) o 500.

Mi preferido es uno de 500 wones de dulce de leche. Pero he encontrado algunos la mar de extraños. Entre ellos hay que mencionar el helado en botella y el helado en condón...

Helado en botella.
Mientras manoseaba los helados a ver cuál cogía noté un tacto raro y como no, ese agarré a ver que era. Pues al abrir me encontré eso, una botella de plástico rellena de helado de chocolate. Es como comerse un polín pero hay que ir estrujando más.

 

Como era algo extraño para mí pensé en no comprármerlo más, pero claro, encontré la versión Barça y con eso me ganaron. Papiko es la marca, aunque suena a canción reguetón.

Helado en condón.
Otra vez me pasó, lo mismo. Toqueteando los helados noté uno de tacto extraño. ¿Por qué no? (ya dicen que la curiosidad mató al gato...). Pensaba que sería una especie de gominola helada por el tacto, pero al abrirlo me encontré con un condón relleno de chocolate.

Lo primero que pensé es: ¿cómo lo abro? y al mirar las instrucciones de consumo tenía que cortar la punta con unas tijeras... Hombre, normalmente no llevo en el bolsillo unas tijeras por si hay que comer helado en condón... Así que empecé a morder la punta hasta que le hice un agujerillo. Por haber estado manoseando el helado mientras lo mordía (si los condones de verdad fueran como este seguro que no habría roturas de condón...) se había estado deshaciendo, así que al hacer el agujerillo y debido a la presión de la goma del condón empezó a salir chocolate sin parar y la escena del Kilien churrupetenado el condón por no dejar de salir chocolate debía ser impactante. Una experiencia psicológicamente dura.

I'm safe! Sample plastic dishes

With the relative difficulty of knowing what to eat and the price food will have in the restaurants here, one thing that helps me is banners with photos and prices that some restaurants have outside. Also, they always show the best food or the cheapest so it animates you to go inside and often I eat something of this if I go enter there for that reason (I'm an easy man). But the best, and that to me is the most useful, are the sample plastic dishes. I had read before about it in Japan and didn't know it existed here but there is and I love it.

Plastic food at Japan

Those dishes are a replica from the food made in the restaurant. They look very good, even sometimes exceeds the real (we know that propaganda always seems better than the real product, how good burgers at McDonalds ads on TV seems!) and it's great to be able to identify what has each plate (they try to make appear at the plastic food all the ingredients but then at the soup is all the deep jijijiji) and is usually indicated the price next to the plastic dish. Here you can see a couple of examples. 

 

A curious place I found and with something very useful, was at a mall where they had a full floor with restaurants in modules one next to each other. In the center there was a large showcases where there was a huge number of plastic dishes with the name, the price and classified by restaurants, so you can take a look at those showcases and choose what you want for eat and what restaurant does it.

You can read more on plastic dishes in Korea:
Plastic food

Plats de mostra! Estic salvat.

Amb la dificultat relativa que té saber que menjar i el preu que tindrà el menjar als restaurants aquí, una cosa que m'ajuda bastant són les banderoles amb fotos i preus que tenen alguns restaurats a la paret exterior. A més sempre posen els millors plats o els més barats per a que t'animis més a entrar i normalment acabo menjant algo del que surt si entro per aquest motiu (sóc un facilón). Pero el millor i, que per a mi és del més útil, són els plats de mostra de plàstic. Ja havia llegit sobre el tema a Japó fa molt de temps i aquí no sabia que existien però els hi ha i jo encantat.

Menjars de plàstic a Japó

Aquests plats són una rèplica des que fan al restaurant. Tenen molt bon aspecte, fins i tot a vegades supera al de veritat (ja sabem que la propaganda sempre sembla millor que el producte, quina bona pintat tenen les hamburgueses del McDonalds als anuncis de la tele) i va molt bé per poder identificar que porta cada plat (s'esforcen en que apareixin als plasts de plàstic tots els ingredients tot i que després a les sopes està tot al fons jijijiji) i normalment ve indicat el preu al costat. Aquí podeu veure un parell d'exemples.

 

Un lloc curiós que vaig trobar i amb algo de bastanta utilitat, va ser en un centre comercial on tenien una planta plena de restaurants com en mòduls un al costat de l'altre. Al centre hi havia unes grans vitrines on hi havia un número ingent de plats de plàstic amb el nom, el preu i classificats per restaurants, així mirant a les vitrines escollies el plat que volies i ja sabies on anar.

Podeu llegir més sobre els plats de plàstic a Corea a:
Menjar de plàstic