 |
| Vull una! |
Així anomenen
els coreans a la gent de fora. La primera vegada que vaig sentir aquesta
paraula va ser a Busan, mentre visitava el temple Haedong Yonggungsa (해동 용궁사). Me’l va
comenta la meva amiga Minjung, perquè mentre ens trobàvem visitant el temple el
va escoltar més d’un cop en referència a mi i li feia gracia. A partir de que
vaig saber que significava el vaig escoltar vàries vegades. No sabia si era de
manera despectiva (com dient: ‘Mira el guiri aquest’), però pel que sembla ho comenten
de manera graciosa o curiosa.
A Minjung la
vaig conèixer l’estiu passat al Camí de Sant Jaume. Estant allà em va comentar
que era curiós que jo parlava amb tothom, fins i tot només comprant o en un
restaurant començava a mantenir converses amb els venedors, cambrers o qui fos.
Doncs vaig observar que ella feia el mateix aquí a Corea i al comentar-li em va
dir que era perquè la gent, al anar amb mi, li preguntava coses com si sabia
menjar amb palets, si suportava el picant, si era la seva parella, com m’havia
conegut, si m’agradava el menjar coreà,...
A Seül un passa
més desapercebut, doncs el nombre d’estrangers es més gran i estan més
acostumats, però a Busan si que em vaig adonar que la gent em mirava més al no
haver tants, crec jo. Igualment, creia que hi hauria més estrangers a Seül,
doncs a la meva amiga Hyosun (també la vaig conèixer al Camí de Sant Jaume i al
viure a Barcelona hem fet una molt bona amistat) li havia preguntat si hi havia
molts estrangers a Corea i, al dir-me que si, em vaig fer la idea de que seria
com a Barcelona, on vas al metro i un 30-40% de la gent es de fora, i tants com
que no hi ha per aquí, però vas veient de quan en quan.
 |
| Pop viu enrollat llest per ser menjat. |
Tot i això
avui, per exemple, al entrar a un restaurant on només hi havia dues persones a
part del servei (és el que té anar a sopar a hores mediterrànies en comptes d’hores
coreanes) se m’han quedat mirant i m’han començat a parlar. Com no els entenia,
un d’ells m’ha preguntat en anglès d’on era, si m’agradava el menjar coreà i si
suportava el picant. Això ha estat suposo perquè al barri on estic vivint,
wangsimni, els wegugins no són gaire habituals i els hi haurà sorprès trobar-me
en un restaurant normal.
Per cert,
aquests dos homes que estaven al restaurant estaven menjant pops vius d’aquests
que s’enrotllen en els palets i cap a dins i per mi, que vaig a vegades per
estar a prop d’on visc i sempre que hi vaig em posen el que volen perquè saben
que parlar amb mi no poden (tot i que podria demanar però van per la via ràpida
i a mi ja m’està bé), m’han posat una sopa picant espessa de peix incloent ous
del peix i diferents tipus d’òrgans interns de peix que no he sabut identificar
però que eren prou bons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada