Vivint a un goshiwon (고시원)

Porta de la meva habitació

Quan vaig venir a Seül tenia reservada una setmana d'alberg i havia de buscar quelcom per a més temps. Esperava trobar una habitació en un pis compartit, però resulta que això no s'estila gaire aquí i el poc que trobava no era massa del meu gust en quant a relació qualitat/preu, amb la limitació afegida de que només podia buscar a pàgines web en anglès. Potser amb temps hagués aparegut alguna cosa decent, però com tenir relativa presa al final hauria de, o prolongar la meva estància a l'alberg (no m'hagués importat gaire tot i la falta d'intimitat, doncs era acollidor i social) o escollir el que menys em desagradés d'entre les poques coses trobades.

Llavors es va posar en contacte amb mi Hoya (amiga de Hyosun que vaig conèixer a Barcelona) i em va dir que una amiga seva de Seül que parlava anglès m'ajudaria a trobar un lloc per dormir (moltíssimes gràcies Hoya! :*). Quan vaig quedar amb aquesta noia, Hyang Ki, em va comentar que creia que el millor per mi seria un goshiwon a la zona de Wangsimni (doncs és cèntrica, ben comunicada i hi ha de tot) i havia fet una llista amb els goshiwons de la zona que tenien un preu raonable per anar a visitar-los.

Passadís on es troba la meva habitació

Un goshiwon és una mena d'hotel amb habitacions individuals amb el mínim espai cadascuna. Normalment viuen estudiants que preparen els seus exàmens d'accès a la universitat, però també hi ha gent de mitjana edat divorciada o a l'atur. Les meves amigues coreanes de Barcelona m'havien dit que no se m'acudís ficar-me en un, perquè poden arribar a ser claustrofòbics però com a Hyang Ki la vaig veure tan convençuda i jo m'adapto al que sigui no vaig tenir problema.

Vam estar tota la tarda visitant goshiwons i la veritat és que alguns eren rateres indecents, depriments, fosques i humides, i creia que m'hauria de quedar en algun que no m'agradés massa o que fos car. Però a l'últim que vam veure, tot i que les zones comuns (cuina i lavabo/dutxes) no estaven gaire bé en quant a aspecte i neteja (per sort, jo molt escrupolós no sóc) les habitacions estaven força bé en quant a espai, doncs eren més quadrades en comptes de tenir la forma rectangular i estreta que tenien molts i el preu es trobava per sota de la mitja. Així que aquí em vaig quedar. A més, Hyang Ki va estar moltíssima estona regatejant amb l'amo i negociant les condicions i va tenir molta paciència amb mi. Moltíssimes gràcies, Hyang Ki, per la inestimable ajuda tot i no conèixer-me, ets un adorable.

L'interior de la meva habitació

Al goshiwon ofereixen gratuïtament arròs, kimchi, noodles instantanis i vàries espècies i condiments per cuinar. La rentadora també es gratuïta. A la habitació hi ha televisió, nevera i internet per cable (baixa a 4Mb/s, per a mi es moltíssim!), a part de WI-FI. Com a coses negatives, a part del que ja he comentat sobre el lavabo i la cuina (l'amo és simpàtic però el pobre és un nyaps, a vegades m'entren ganes d'arreglar jo les coses), diria que la gent aquí van com robots, ni et miren ni et saluden i a vegades em resulta una mica brusc. Pel que sembla això és normal, ja m'estic acostumant, tot i que algunes persones ja em saluden per insistència meva, jijiji.

Panoràmica de la cuina

A la cuina es pot observa la costat del microones dos electrodomèstics que son els bullidors d'arròs i sempre hi ha en un o en l'altre arròs dins llest per a que el puguem menjar. A l'esquerra de la foto es veu el dispensador d'aigua potable calenta i freda, i a sota es troba la nevera pel kimchi i preparats varis de plats d'acompanyament. Aquests elements solen estar a quasi totes les cuines coreanes.

Fins ara la veritat és que em trobo bastant còmode. És el meu 'zulillo'!