Partit de beisbol

A Corea l'esport més popular és el beisbol. A la televisió cada dia donen partits i programes de beisbol i sempre ho tenen posat a la tele en bars i restaurants quan estan jugant. També pots veure la gent mirant els partits al mòbil a tot arreu.

Hyu-Jin Ryu, ídlo nacional que juga a Los Ángeles Dodgers

Jo de petit (de jove ^^') vaig jugar a beisbol al Gavà, l'equip del meu poble. No és un esport gens popular a Espanya, però al Baix Llobregat (la meva comarca) hi ha diversos equips i és una mica més conegut. També hi ha hagut una mica de tradició a la meva família, doncs el meu pare i els meus oncles també van jugar de joves .

Al arribar a Corea aig recuperar una mica el gust pel beisbol, em portava vells records i, a més, a la televisió, és l'únic que puc arribar a entendre jijijiji...

Doncs el dissabte passat vaig anar a un partit de beisbol. Els LG Twins (locals) contra els Nexen (visitants). Vaig veure un anunci a internet per a estrangers que es volguessin apuntar al partit i vaig aprofitar per anar-hi.

Estadi de beisbol de 'Sports Complex'

Érem: l'organitzador (nascut i criat a Xile de pares coreans, pel que sentir-lo parlar era molt graciós) i tres nord-americans, un de pares mexicans, un altre de pares guatemalencs i un d'Ohio, a més de mi, pel que parlàvem en castellà 4 dels 5. L'entrada costava 12.000 wons (uns 8 €), molt més barata que una entrada per veure el futbol a Barcelona.

 

El partit va ser entretingut a partir de la quarta entrada, quan els llançadors començaven a estar cansats i es batejava més. Al final van guanyar els Nexen (es suposa que nosaltres anàvem amb ells per estar asseguts a la zona dels aficionats d'aquests) per 4 a 0.

Però el més remarcable de tot va ser l'afició. Ja m'havien explicat peculiaritats de l'afició coreana, però com sempre per molt que t'expliquin, quan ho veus en viu fa més gràcia. Mentre un equip batejava els aficionats d'aquest equip no deixaven d'animar (crec que estaven més pendents d'animar que del partit) i els de l'altre equip quedaven en silenci excepte quan hi havia algun eliminat. I quan canviava l'equip que batejava també canviava l'afició que animava. En cada canvi sortien les Cheerleaders dels dos equips a les plataformes que tenien al costat de la seva afició i mentre es desenvolupava el joc hi havia un element (entre graciós i ridícul pels seus moviments) a la plataforma fent coreografies i dirigint els càntics del públic. Els dos equips van animar durant tot el partit, fins i tot l'afició de LG cap al final partit quan la derrota era més que clara. I tot malgrat estar plovent, amb un impermeable al Port Aventura tot s'arregla.

Aquí podeu veure les Cheerleaders en acció:

M'han dit que aquesta setmana acaba la temporada regular i comencen els playoffs . Intentaré assistir a algun partit a l'estadi de Jamsil, doncs han de ser més interessants els partits de playoff .

NOREBANG 노래방 (Karaoke coreà)

El meu amic David (Salvem lo Cabanyal!) em va dir que vindria al setembre el seu nebot a Seül, a veure si volíem quedar. I el passat diumenge vam quedar Luís, la seva companya Anne (una filipina ben simpàtica) i jo.

Després de per fer un parell de birres i xerrar una mica, vam anar a petició de Anne a un karaoke coreà. NOREBANG 노래방!!!

Era la primera vegada que hi anava i va ser una experiència ben divertida. El catàleg de cançons era extens i hi havia cançons en anglès, coreà, xinès i japonès (endivineu quin vam triar per totes les cançons). Jo vaig cantar Nirvana, Korn, Metallica,...

El comandament era... bueno, millor mirar la foto. Sembla que hagis de conduir una nau espacial. I fins i tot hi havia panderetes!!!

S'ha de dir que al dia següent va començar a ploure i així s'ha tirat tres dies jajajajaj.

Vivint a un goshiwon (고시원)

Porta de la meva habitació

Quan vaig venir a Seül tenia reservada una setmana d'alberg i havia de buscar quelcom per a més temps. Esperava trobar una habitació en un pis compartit, però resulta que això no s'estila gaire aquí i el poc que trobava no era massa del meu gust en quant a relació qualitat/preu, amb la limitació afegida de que només podia buscar a pàgines web en anglès. Potser amb temps hagués aparegut alguna cosa decent, però com tenir relativa presa al final hauria de, o prolongar la meva estància a l'alberg (no m'hagués importat gaire tot i la falta d'intimitat, doncs era acollidor i social) o escollir el que menys em desagradés d'entre les poques coses trobades.

Llavors es va posar en contacte amb mi Hoya (amiga de Hyosun que vaig conèixer a Barcelona) i em va dir que una amiga seva de Seül que parlava anglès m'ajudaria a trobar un lloc per dormir (moltíssimes gràcies Hoya! :*). Quan vaig quedar amb aquesta noia, Hyang Ki, em va comentar que creia que el millor per mi seria un goshiwon a la zona de Wangsimni (doncs és cèntrica, ben comunicada i hi ha de tot) i havia fet una llista amb els goshiwons de la zona que tenien un preu raonable per anar a visitar-los.

Passadís on es troba la meva habitació

Un goshiwon és una mena d'hotel amb habitacions individuals amb el mínim espai cadascuna. Normalment viuen estudiants que preparen els seus exàmens d'accès a la universitat, però també hi ha gent de mitjana edat divorciada o a l'atur. Les meves amigues coreanes de Barcelona m'havien dit que no se m'acudís ficar-me en un, perquè poden arribar a ser claustrofòbics però com a Hyang Ki la vaig veure tan convençuda i jo m'adapto al que sigui no vaig tenir problema.

Vam estar tota la tarda visitant goshiwons i la veritat és que alguns eren rateres indecents, depriments, fosques i humides, i creia que m'hauria de quedar en algun que no m'agradés massa o que fos car. Però a l'últim que vam veure, tot i que les zones comuns (cuina i lavabo/dutxes) no estaven gaire bé en quant a aspecte i neteja (per sort, jo molt escrupolós no sóc) les habitacions estaven força bé en quant a espai, doncs eren més quadrades en comptes de tenir la forma rectangular i estreta que tenien molts i el preu es trobava per sota de la mitja. Així que aquí em vaig quedar. A més, Hyang Ki va estar moltíssima estona regatejant amb l'amo i negociant les condicions i va tenir molta paciència amb mi. Moltíssimes gràcies, Hyang Ki, per la inestimable ajuda tot i no conèixer-me, ets un adorable.

L'interior de la meva habitació

Al goshiwon ofereixen gratuïtament arròs, kimchi, noodles instantanis i vàries espècies i condiments per cuinar. La rentadora també es gratuïta. A la habitació hi ha televisió, nevera i internet per cable (baixa a 4Mb/s, per a mi es moltíssim!), a part de WI-FI. Com a coses negatives, a part del que ja he comentat sobre el lavabo i la cuina (l'amo és simpàtic però el pobre és un nyaps, a vegades m'entren ganes d'arreglar jo les coses), diria que la gent aquí van com robots, ni et miren ni et saluden i a vegades em resulta una mica brusc. Pel que sembla això és normal, ja m'estic acostumant, tot i que algunes persones ja em saluden per insistència meva, jijiji.

Panoràmica de la cuina

A la cuina es pot observa la costat del microones dos electrodomèstics que son els bullidors d'arròs i sempre hi ha en un o en l'altre arròs dins llest per a que el puguem menjar. A l'esquerra de la foto es veu el dispensador d'aigua potable calenta i freda, i a sota es troba la nevera pel kimchi i preparats varis de plats d'acompanyament. Aquests elements solen estar a quasi totes les cuines coreanes.

Fins ara la veritat és que em trobo bastant còmode. És el meu 'zulillo'!

Sent el 'guiri'

외국인 (wegugin): literalment estranger.

Vull una!

Així anomenen els coreans a la gent de fora. La primera vegada que vaig sentir aquesta paraula va ser a Busan, mentre visitava el temple Haedong Yonggungsa (해동 용궁사). Me’l va comenta la meva amiga Minjung, perquè mentre ens trobàvem visitant el temple el va escoltar més d’un cop en referència a mi i li feia gracia. A partir de que vaig saber que significava el vaig escoltar vàries vegades. No sabia si era de manera despectiva (com dient: ‘Mira el guiri aquest’), però pel que sembla ho comenten de manera graciosa o curiosa.

A Minjung la vaig conèixer l’estiu passat al Camí de Sant Jaume. Estant allà em va comentar que era curiós que jo parlava amb tothom, fins i tot només comprant o en un restaurant començava a mantenir converses amb els venedors, cambrers o qui fos. Doncs vaig observar que ella feia el mateix aquí a Corea i al comentar-li em va dir que era perquè la gent, al anar amb mi, li preguntava coses com si sabia menjar amb palets, si suportava el picant, si era la seva parella, com m’havia conegut, si m’agradava el menjar coreà,...

A Seül un passa més desapercebut, doncs el nombre d’estrangers es més gran i estan més acostumats, però a Busan si que em vaig adonar que la gent em mirava més al no haver tants, crec jo. Igualment, creia que hi hauria més estrangers a Seül, doncs a la meva amiga Hyosun (també la vaig conèixer al Camí de Sant Jaume i al viure a Barcelona hem fet una molt bona amistat) li havia preguntat si hi havia molts estrangers a Corea i, al dir-me que si, em vaig fer la idea de que seria com a Barcelona, on vas al metro i un 30-40% de la gent es de fora, i tants com que no hi ha per aquí, però vas veient de quan en quan. 

Pop viu enrollat llest per ser menjat.

Tot i això avui, per exemple, al entrar a un restaurant on només hi havia dues persones a part del servei (és el que té anar a sopar a hores mediterrànies en comptes d’hores coreanes) se m’han quedat mirant i m’han començat a parlar. Com no els entenia, un d’ells m’ha preguntat en anglès d’on era, si m’agradava el menjar coreà i si suportava el picant. Això ha estat suposo perquè al barri on estic vivint, wangsimni, els wegugins no són gaire habituals i els hi haurà sorprès trobar-me en un restaurant normal.

Per cert, aquests dos homes que estaven al restaurant estaven menjant pops vius d’aquests que s’enrotllen en els palets i cap a dins i per mi, que vaig a vegades per estar a prop d’on visc i sempre que hi vaig em posen el que volen perquè saben que parlar amb mi no poden (tot i que podria demanar però van per la via ràpida i a mi ja m’està bé), m’han posat una sopa picant espessa de peix incloent ous del peix i diferents tipus d’òrgans interns de peix que no he sabut identificar però que eren prou bons.